Els cargols estan formats pel que s'anomenen rosques, que són plans inclinats que s'enrotllen al voltant d'una superfície normalment cilíndrica. Bàsicament una rosca consisteix en un ressalt o un solc anomenat filet, aplicat sobre una superfície cilíndrica de manera uniforme i constant que descriu una línia helicoïdal. La distància entre dues crestes consecutives d'un mateix filet s'anomena pas de la rosca, per on un cargol avança sobre una femella, o a l'inrevés, una determinada distància a cada volta, que és just el valor del pas.
Una superfície plana de longitud (L) amb un extrem elevat a una certa alçada (H) constituteix el que s'anomena pla inclinat. La seva funció és pujar o baixzar càrregues elevades quan no és possible fer-ho verticalment, com en el cas de les corrioles o els polispasts.
PALANCA:
És una màquina simple que pot girar lliurement al voltant d'un punt de suport, o fulcre. Pot utilitzar-se per a amplificar la força mecànica que s'aplica a un objecte, o per a incrementar la distància recorreguda per un objecte en resposta a l'aplicació d'una força.
Les palanques es classifiquen en palanques de primer gènere, de segon gènere i de tercer gènere.L'avantetge mecànic:(i) relaciona la força o resistència (R) que pot contrarestar una màquina simple amb la força (F) que cal aplicar-hi.
La unitat del treball és el joule(J)1 joule és = 1 newton per un metre.El joule equival al treball realitzat.El símbol del treball: W.L'energia: és la capacitat de realitzar un treball.Una màquina: és un conjunt de dispositius capaços de transformar l’energia en treball útil o en un altre tipus de energia.
Newton: és la força necessària en el buit per adonar a una massa de un kilogram una acceleració d’un metre per segon
.
martes, 27 de marzo de 2012
cargols , politjes , polispast , pla inclinat ....
CONNEXIÓ DE RECEPTORS
Connexió de receptors
Connexió en sèrie
En un circuit que alimenta més d'un receptor, els receptors que estan en sèrie estan connectats un a continuació de l'altre.
Les característiques de funcionament dels receptors en sèrie són:
La intensitat que circula per cada receptor és la mateixa.
La tensió del generador es reparteix entre els receptors de manera directament proporcional a la seva resistència.
Connexió en paral·lel o derivació
En la majoria d'instal·lacions elèctriques, els receptors es connecten en paral·lel, perquè així tots funcionen a la mateixa tensió. Si un falla els altres continuen funcionant, i cada receptor pot tenir una potència diferent.
Connexió mixta (sèrie-paral·lel)
La connexió mixta de receptors només s'utilitza en la connexió de resistències en els circuits electrònics.
Connexió de generadors
Les piles que alimenten un circuit es connecten en sèrie per augmentar la tensió d'alimentació, en paral·lel per augmentar la durada de cada pila i en mixt per augmentar la tensió i la durada.
Cal tenir en compte que en la connexió de piles:
· Es recomana fer servir piles de les mateixes característiques elèctriques.
· No és recomanable substituir parcialment les piles d'un receptor portàtil; quan es canvien, s'han de canviar totes.
Circuits en sèrie, circuits en paral·lel i circuits mixtes
Connexió en sèrie: tots els elements es connecten l'un darrere de l'altre, de manera que en tots hi circula la mateixa intensitat de corrent.
Connexió en paral·lel o derivació: el corrent elèctric es reparteix entre tots els elements, per tornar-se a unir a la sortida.
Connexió mixta: hi ha elements connectats en sèrie i d'altres en paral·lel.
Magnituds elèctriques fonamentals
La Tensió: o f.e.m (força electromotriu) és l'energia amb la qual un generador
és capaç d'impulsar electrons a través d'un circuit elèctric. La tensió es mesura en volts (V).
La Intensitat: és el nombre de càrregues elèctriques que travessa un circuit per unitat de temps. La intensitat es mesura en amperes (A).
La Resistència: és la dificultat que ofereixen els materials al pas del corrent elèctric. Es mesura en ohms.
La Potència: és la capacitat que té un receptor de realitzar la seva funció més intensament i/o amb més rapidesa. La potència es mesura en watts (W) o en quilowats (1000 W).
Llei d'ohm
La intensitat del corrent elèctric que circula per un circuit és directament proporcional a la tensió que hi apliquem i inversament proporcional a la resistència que ofereix.
plastics
PLASTICS.
Fins al segle passat només es coneixien els plàstics naturals: la cel·lulosa ( fusta, palla), la banya (matèria proteica dura), les resines vegetals i el cautxú, però es va anar descobrint que els plàstics naturals podien ser alterats per fer-los més útils.
El 1839, Charles Goodyear va descobrir que, escalfant el cautxú natural, tou i enganxós, amb sulfur, esdevenia molt més consistent i més elàstic pel fet que les molècules de sulfur s’enllaçaven amb les molècules de cautxú i evitaven que es moguessin lliurement.
El 1868, John Wesley Hyatt va tractar les fibres de cotó amb una barreja d’àcid sulfúric i àcid nítric i va crear una substància trencadissa anomenada nitrat de cel·lulosa. La va barrejar amb essència de càmfora i va produir un plàstic transparent i flexible que va anomenar cel·luloide. Se’n va fabricar pintes, obridors de cartes, tanques, nines, dents postisses, boles de billar i pel·lícules de cinema, però tenia un gran inconvenient, era altament inflamable.
El 1909, Leo Bakeland va inventar un nou plàstic al què va anomenar BAQUELITA. Es pot considerar el primer plàstic de fabricació humana, ja que s’aconsegueix ajuntant milers de petites molècules en lloc d’alterar una molècula gegant natural. Va ser a partir del 1930 quan es va començar a descobrir nous tipus de plàstics de manera que actualment existeixen més de vint famílies de plàstics i més de cinc mil marques comercials per designar-los. La majoria es fan a partir de productes químics derivats del petroli.
El 1839, Charles Goodyear va descobrir que, escalfant el cautxú natural, tou i enganxós, amb sulfur, esdevenia molt més consistent i més elàstic pel fet que les molècules de sulfur s’enllaçaven amb les molècules de cautxú i evitaven que es moguessin lliurement.
El 1868, John Wesley Hyatt va tractar les fibres de cotó amb una barreja d’àcid sulfúric i àcid nítric i va crear una substància trencadissa anomenada nitrat de cel·lulosa. La va barrejar amb essència de càmfora i va produir un plàstic transparent i flexible que va anomenar cel·luloide. Se’n va fabricar pintes, obridors de cartes, tanques, nines, dents postisses, boles de billar i pel·lícules de cinema, però tenia un gran inconvenient, era altament inflamable.
El 1909, Leo Bakeland va inventar un nou plàstic al què va anomenar BAQUELITA. Es pot considerar el primer plàstic de fabricació humana, ja que s’aconsegueix ajuntant milers de petites molècules en lloc d’alterar una molècula gegant natural. Va ser a partir del 1930 quan es va començar a descobrir nous tipus de plàstics de manera que actualment existeixen més de vint famílies de plàstics i més de cinc mil marques comercials per designar-los. La majoria es fan a partir de productes químics derivats del petroli.
Https ; Ethernet
HTTPS ;
programa que recomanable , per a les pagines a les que
utilitzem amb contrasenyes , en el coreu electrònic ,facebook i
altres . Per que no ens puguin entrar.
programa que recomanable , per a les pagines a les que
utilitzem amb contrasenyes , en el coreu electrònic ,facebook i
altres . Per que no ens puguin entrar.
ETHERNET
Es un estàndard de xarxa local , en el que es comparteix l’accés al mitja. Si dos ordenadors es comuniquen en mateix instant es produeix una col·lisió.
La solució quan hi ha una col·lisions , es guardar silenci. La qualitat del servei xarxa cau quan hi ha molts comunicats a l’hora.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Les rodes hidràuliques
Politja I Polipast