cargols , politjes , polispast , pla inclinat ....

1. 
   

   Els Cargols

   
   

   
   

   Els cargols estan formats pel que s'anomenen rosques, que són plans inclinats que s'enrotllen al voltant d'una superfície normalment cilíndrica. Bàsicament una rosca consisteix en un ressalt o un solc anomenat filet, aplicat sobre una superfície cilíndrica de manera uniforme i constant que descriu una línia helicoïdal. La distància entre dues crestes consecutives d'un mateix filet s'anomena pas de la rosca, per on un cargol avança sobre una femella, o a l'inrevés, una determinada distància a cada volta, que és just el valor del pas.

   
   

   
   

   
   

   
   

   

   
   

   
   

   
   

   0

   
   

   Les rodes hidràuliques

   
   

   
   

   Les rodes hidràuliques són, bàsicament, rodes proveïdes d'una sèrie de paletes unides a un arbre, normalment a través d'una estructura oberta amb radis, generalment de fusta. Tot el conjunt requereix una estructura que el suporti i que permeti de fer el gir de l'arbre. L'aigua, provinent d'un riu o d'un canal obert, amb la força del seu moviment, xoca antra les paletes, les quals es mouen provocant el gir de l'arbre. Aquest moviment de l'arbre s'ha de transmetre allà on s'ha de realitzar el treball (moldre, serrar, aixecar un mall...).

   
   

   
   

   
   

   
   

   Les rodes hidràuliques més utilitzades són tres, que es distingeixen per la zona per on els arriba l'aigua: rodes de corrent inferior, rodes de corrent mitjà i rodes de corrent superior.

   
   

   
   

   
   

   
   

   Politja I Polipast

   POLITJA:

   
   

   
   

   
   

   
   

   
   

   És una roda suspesa pel seu eix sobre el qual pot girar amb la superfície lateral acanalada, per on pot passar una corda, els extrems de la qual, pengen per cada costat. Si en un extrem hi fixem una càrrega, ja que en aquest la corriola es comporta com una palanca de primer gènere amb el dos braços de palanca iguals.

   
   

   
   

   
   

   
   

   
   

   

   
   

   
   

   POLIPAST:

   
   

   Si en lloc d'una corriola en posem una combinació de manera que n'hi hagi de fixes i de mòbils que s'elevin juntament amb la càrrega, alsehores tindrem un polipast . amb el polipast podem multiplicar la força segons el nombre de politges que tingui, de manera que la força que haurem de fer per elevar una determinada càrrega.

   
   

   

   
   

2. Pla inclinat

   
   

   
   

   Una superfície plana de longitud (L) amb un extrem elevat a una certa alçada (H) constituteix el que s'anomena pla inclinat. La seva funció és pujar o baixzar càrregues elevades quan no és possible fer-ho verticalment, com en el cas de les corrioles o els polispasts.

   
   

   
   

   
   

   
   

   
   

   
   

   
   

   

3. Tipus de Palanques

   
   

   
   

   
   

   PALANCA:

   
   

   
   

   
   

   
   

   És una màquina simple que pot girar lliurement al voltant d'un punt de suport, o fulcre. Pot utilitzar-se per a amplificar la força mecànica que s'aplica a un objecte, o per a incrementar la distància recorreguda per un objecte en resposta a l'aplicació d'una força.

   
   

   
   

   
   

   
   

   
   

   
   

   
   

   
   

   
   

   
   

   
   

   
   

   

   
   

   
   

   
   

   Les palanques es classifiquen en palanques de primer gènere, de segon gènere i de tercer gènere.

   
   

   L'avantetge mecànic:

   
   

   (i) relaciona la força o resistència (R) que pot contrarestar una màquina simple amb la força (F) que cal aplicar-hi. 

       

   
   

   

   
   

   
   

   

   
   

   

   
   

   La unitat del treball és el joule(J) 

   
   

   1 joule és = 1 newton per un metre.

   
   

   El joule equival al treball realitzat.

   
   

   El símbol del treball: W.

   
   

   L'energia: és la capacitat de realitzar un treball.

   
   

   Una màquina: és un conjunt de dispositius capaços de transformar l’energia en treball útil o en un altre tipus de energia.

   
   

   
   

   
   

   
   

   Newton: és la força necessària en el buit per adonar a una massa de un kilogram una acceleració d’un metre per segon
   .